El seductor que anà a l‘infern

Don Giovanni. Mozart

Per a la nit del 31 d’octubre hi ha moltes tradicions diferents arreu del món, però a Espanya hi ha una molt arrelada: la representació de l’obra de teatre Don Juan Tenorio de Zorrilla. Els motius són diversos i no són excloents: es diu que es va estrenar l’1 de novembre, l’obra mateixa acaba un 1 de novembre i, a més a més, està tota adobada amb elements relatius a la mort (escenes al cementeri, fantasmes, aparició d’esperits, flames, infern…)

Però aquest personatge protagonista de l’obra no va ser una invenció de Zorrilla, tot i que aquesta versió de Don Juan és l’obra triada per a representar-se tots els anys a moltes ciutats espanyoles la nit que va del 31 d’octubre a l’1 de novembre, anomenada també Nit d’Ànimes. Ja abans que l’estrenara Zorrilla, l’any 1617, Tirso de Molina, un altre gran escrip- tor de la literatura espanyola va escriure Don Juan o El Burlador de Sevilla, i l’any 1787 Mozart estrenava a Praga Don Giovanni, una ópera amb llibret de Lorenzo Da Ponte, un escriptor que ja havia col·laborat abans amb Mozart en les òperes Les Bodes de Fígaro i Cosí Fan Tutte, i que contava amb una vida tan interessant o més que la del personatge Don Giovanni, a més a més de ser amic de Giacomo Casanova. Aquesta òpera podria perfectament haver sigut triada per un director de cinema de Hollywood per a dur-la a la gran pantalla hui en dia, perquè hi conté elements propis d’una superproducció nord-americana: amor, engany, burla, assassinat, acció, intriga i un mort que torna d’ultratomba per a venjar-se del seu assassí. I tot açò amb les possibilitats d’uns efectes especials propis dels films d’Steven Spielberg.

L`òpera, resumint al màxim, es podria dir que tracta de totes les barrabassades que fa el seu protagonista, Don Giovanni, a Sevilla, per tal d’aconseguir seduir les dones que se li posen al davant, molestant i fent enfadar la resta de personatges del repartiment de l’obra, fins que es troba amb algú que no pot burlar, colpejar o matar. Aleshores, Don Giovanni rep el seu castic amb… No, millor no revelar la forma en què és castigat per a no fer un spoiler i així el final siga tot una sorpresa.

Que Don Giovanni és un faldiller i un seductor queda clar en escoltar una de les peces més conegudes de l’obra; és l’ària que canta el seu criat Leporello per a explicar-li-ho a Elvira, una dama abandonada pel seu amant (que no és altre que el nostre protagonista Don Giovanni), a qui busca desesperadament perquè ella encara n’està enamorada. El que intenta explicar-li, en definitiva, és que Don Giovanni és un home seductor, sí, però que no paga la pena que patisca per ell, perquè per a ell ella és una més de la seua llista de conquestes. Leporello li ensenya una llibreta on Don Giovanni porta el compte de les dones que ha conquistat en cada país que ha estat. A Itàlia, 640; 231 a Alemanya; a França, 100 i a Turquia 91. Però a Espanya en són ja 1003! A cada frase de Leporello, li segueix una carcallada musi- cal de l’orquestra, que contrasta amb l’estat d’ànim que se suposa que té la dama. D’altra banda, és molt interessant, i atrevida per a l’època, la reacció de Donna Elvira. No sols es venjarà de Don Giovanni per ella mateixa, sinó també per totes les altres dones que ha enganyat. A partir d’aquest moment, lluny de resoldre’s la trama, com a bona comèdia dramàtica, encara s’enredra més, afegint situacions d’una riquesa tant musical com teatral incomparables en la història de la música.

La mestria de Mozart en aquesta òpera és abundant en molts elements, com ara la introducció de músics a l’escenari interpretant música d’altres compositors (de Martin i Soler i de Salieri) o d’ell mateix, així com la incorporació de tres trombons al final de l’òpera, que ajuden a representar l’infern. Però també és capaç de despertar en l’espectador sentiments contradictoris cap al protagonista: al principi pot sentir repulsa pel seu comportament, però al final admira la seua fermesa en les seues conviccions en no penedir-se de res i no tindre por ni tan sols a la mort.Tot açò i més podem escoltar ja a l’obertura, escrita per Mozart un dia abans de l’estrena de l’òpera a Praga, on alterna el costat fosc representat per la tonalitat de Re m i el costat còmic i divertit representat per Re M.

A Praga Don Giovanni va ser un èxit absolut. En canvi a Viena no va fer gens de gràcia que en vespres de la Revolució Francesa un “noble” poguera ser castigat pels seus actes i que enmig d’una òpera hi haguera un ària on es crida “Visca la llibertat”. Però Mozart, a més de geni i prodigi, també va ser una persona que, com a bon maçó, sempre defensà la llibertat, la igualtat i la fraternitat.