D’Amors Impossibles

West Side Story. Leonard Bernstein

Tot el món en sap, d’amors impossibles. Bé perquè els ha viscut, bé perquè els ha vist, bé perquè els ha llegit. De totes les històries d’amor literàries potser la més famosa és la de Romeu i Julieta de Shakespeare. La història d’aquesta parella de joves de Verona, Itàlia, des que l’escriví Shakespeare ha donat molt de sí. La història de dos joves que s’estimen amb passió i intensitat, però que no poden estimar-se per pertànyer a famílies enfrontades, s’han fet moltes versions: musicals, cinematogràfiques, infantils…També hiha altres parelles similars, com Calixto i Melibea a Espanya, o Tristan i Isolda a Alemanya. D’amors impossibles també en tenim molts a la història de l’òpera: Orfeu i Eurídice, Violeta i Alfredo, Mimi i Rodolfo…

La versió més actual i moderna de Romeu i Julieta és la de West Side Story de Leonard Bernstein, (director d’orquestra; pianista; compositor, divulgador, escriptor, i un llarg etcètera). Amb aquesta obra trenca per complet amb el concepte d’òpera, i és que, malgrat que és una història cantada, amb diàlegs recitats, ballets, i una estructura similar a la de l’òpera, Leonard Bernstein no tenia cap intenció de fer una òpera. És l’única condició que va posar quan li proposaren fer aquesta composició.Volia que NO fora òpera. El mite de Shakespeare es modernitzava tot el que es podia modernitzar. Romeu i Julieta ja no eren dos joves de Verona, sinó dos joves de Nova York, i les famílies Montesco i Capuleto són ara unes bandes ravaleres de Manhattan. Així com el fons de la història de Shakespeare són les lluites de poder entre famílies de la noblesa d’Itàlia, els creadors de West Side Story tenien la intenció de donar visibilitat al problema de la migració de Puerto Rico als Estats Units, junt als problemes socials existents lligats a la falta de recursos d’aquest grup de població. Leonard Bernstein pretenia compondre una música actual que, com ell mateix deia, poguera escoltar xiular a una persona normal i corrent pel carrer, i de fet ho va aconseguir. En lloc d’una òpera, West Side Story está pensada per als teatres musicals de Broadway, i l’elecció de l’instrumental que tria Bernstein és tan similar a la música que sonava a la ràdio que va fer que la seua estrena fos un èxit absolut i es popularitzara entre el públic novaiorquès. Composada l’any 1957, la riquesa de les seues coreografies, de les músiques instrumentals i de les cançons, va suposar que uns anys més tard la portara al cinema el director Robert Wise i obtinguera 10 Oscars, inclòs l’Oscar a la millor banda sonora, com era d’esperar. La història de Maria, provinent de Puerto Rico, i Tony, originari de Nova York, serveix per a mostrar els enfrontaments entre nord-americans i immigrants, però també per a aprofundir en el tema de la violència racial i per a demostrar com amb la falta de llibertat a l’hora d’elegir a qui estimar ningú guanya. Tots perden.

Musicalment, West Side Story, és una obra magistral que forma part ja del repertori de la segona meitat del segle XX, on Leonard Bernstein sap utilitzar junt amb una orquestra simfònica, una banda de jazz, guitarres elèctriques i un desplegament i varietat d’instruments de percussió que li donen a l’obra un ritme trepidant, contrastant amb les escenes plenes de sensibilitat i expressivitat de la parella d’enamorats. La utilització del llenguatge propi de la música popular autòctona nord-americana, influenciat pel seu mestre Aaron Copland, junt amb el seu perfeccionament, va ser una de les màximes de Bernstein. Trombons, trompetes i trompes sonen d’una forma moderna, potent i fresca, amb un protagonisme més propi de la música de les bandes de jazz que d’una orquestra simfònica, descobrint registres i recursos nous i variats.

L’any 1985, 18 anys després d’haver-la composta, la firma discogràfica Deutsche Gramophon li va encarregar l’enregistrament de l’obra. Per a fer-ho, el mestre va escollir cantants provinents de la lírica. En els papers principals participarien la soprano Kiri Te Kanawa i el tenor espanyol José Carreras (Pepe, com l’anomena afectuosament Leonard Bernstein). El resultat és un poc diferent de com s’havia interpretat fins al moment, però impressionant. Testimoni d’aquest enregistrament està el vídeo de com s’hi va realitzar, tan interessant com el propi resultat.A aquest vídeo podem veure el més pur Leonard Bernstein, espontani, apassionat, perfeccionista, expressiu, comunicatiu, feliç… molt diferent de la imatge tradicional de director d’orquestra.

El musical West Side Story està de la més rabiosa actualitat, no sols perquè, malauradament, el problema de la immigració lluny de solucionar-se està molt present en totes les societats, sinó perquè Steven Spielberg ha fet una nova versió que s’estrenarà el 25 de desembre de 2020. La crítica cinematogràfica considera que sense cap dubte serà l’esdeveniment cinematogràfic de l’any.

“Crec que és una obra que, d’una forma boja i divertida, s’ha convertit en un clàssic.” Leonard Bernstein, (Massachusets, 1918 – Nova York 1990)