L’efecte papallona

El Messies de Haendel. Aleluia

Reivindique l’alegria. Reivindique la il.lusió i la màgia. La llum, les rialles, els abraços i els besos. Davant d’aquestes festes de Nadal que són diferents i pareixen menys joioses i un poc més fosques que altres anys, reivindique l’alegria de les petites coses de la vida quotidiana que ens fan feliços: les retrobades amb els nostres fills, germans, pares, amics, les llargues tertúlies sense mascareta, cantar a ple pulmó, veure’ns els somriures i l’expres- sió de la cara, les visites, tot allò que aquest 2020 ens ha llevat sense voler i senseadonar-nos com ens ho llevava.

Reivindique mirar-nos en la lluentor dels ulls dels més menuts de cada casa, per a trobar el xiquet que els adults vàrem ser i recordar amb quanta il.lusió vivíem aquestes festes quan érem innocents i teníem pocs anys. Perquè motius d’alegria en tenim tots els dies si volem trobar-los, encara que hi ha gent que en aquestes festes, per molts motius, trobar l’alegria dins d’ells mateixos o al seu voltant els suposarà un gran esforç; per tots aquestes persones, la resta, que no ho tenim tan difícil, haurem de fer visible i compartir la nostra joia perquè l’esperit no es perda i continue contagiant-nos. Per eixa gent, i també per tots els xiquets i totes les xiquetes. És important que en aquest temps que ens ha tocat viure posem un somriure més gran que altres anys, si cal, i cadascú a sa casa aprofite aquests dies per a celebrar la vida, que no és poc!

I pot ser que, una vegada més, la música siga com sempre la nostra alida. Escoltar l’Al.leluia del Messies de Haendel i deixar-nos omplir per la seua alegria pot ser un acte curatiu i terapèutic, perquè com ja deia Pitàgores, la Música de les Esferes és aquella que no sols proporciona plaer a l’oïda, sinó també arriba a la part més fonda de l’ànima de qui l’escolta.

El Messies de Haendel és, potser, a més a més de Patrimoni de la Humanitat, l’obra de música clàssica més representada al món durant l’Advent, les setmanes que hi ha abans de Nadal, des que es va estrenar un 13 d’abril de 1742 a Dublín davant d’unes 700 persones i unes altres tantes fora de la sala del Great Music Hall. Dies abans, per a poder augmentar l’aforament d’aquesta sala, en els periòdics es demanà als hòmens que no portaren espases, i a les dones que llevaren els cèrcols dels seus vestits. Aquest va ser un concert benèfic a favor de tres organitzacions amb què Haendel havia estat molt en contacte: una presó i dos centres hospitalaris. La recaptació va suposar l’alliberament de 142 presoners privats de la seua llibertat per no poder pagar-ne la fiança. La resta de la recaptació es va repartir entre el Mercer’s Hospital i la Infermeria de Beneficència. A l’estrena de Londres, l’acollida no va ser tan clamorosa com a Dublín, però amb el temps es va assentar com una tradició de Nadal la seua interpretació a l’Hospital de Xiquets Orfes. Al museu d’aquesta institució es conserva el testament de Haendel on es pot comprovar la seua filantropia, és a dir, s’hi pot observar com Haendel fa la donació d’una còpia del Messies a aquesta organització així com totes les parts de l’oratori. Açò significa, ni més ni menys, que tots els beneficis dels drets de la seua obra són per a aquesta organització benèfica i és per aquest motiu que Haendel no en va permetre l’edició al llarg de la seua vida. La filantropia de Haendel no es limità únicament a l’organització de la representació del Messies per primera vegada a l’Hospital per a recaptar fons per a restaurar la capella; cada any, ell o algun deixeble el tornaven a dirigir, congregant tanta gent que molt del públic es quedava sen- se l’oportunitat d’escoltar-lo. També va crear un fons per a donar suport a músics en hores baixes i a les seues famílies, així mateix, va arribar a ser governador del nomenat Hospital d’Orfes.

La grandesa del Messies resideix no únicament en la genialitat de la música, sinó també en com de fàcil resulta connectar-hi amb l’essència sense necessitat de tindre unes conviccions o creences religioses. El Messies parla de situacions universals que han passat abans, que passen i que podem trobar-nos en la vida quotidiana: el naixement d’un ser molt esperat, l’esforç i el sacrifici per a aconseguir alguna cosa, la pèrdua d’un ser estimat… Haendel pretén més reflexionar i meditar que convèncer-nos sobre el que hem de pensar o sentir.

Enguany serà complicat mantindre la tradició d’anar a escoltar El Messies a una sala de concert, però podríem instaurar-ne una de nova: connectar-nos a través de les noves tecnologies amb alguna de les sales més prestigioses del món i deixar que la música de Haendel entre al saló de les nostres cases anunciant-nos l’alegria del naixement d’un xiquet; emocionem-nos i sentim el veritable esperit nadalenc, eixe que ens ajuda a ser millor persones i per tant ens ajuda a millorar el món que ens envolta, com si d’un efecte papallona es tractara.

Georg Friedrich Händel (Halle, 1685 – Londres, 1759)