Primavera musical

Claude Debussy

Arriba la primavera i amb la seua arribada, l’ambient canvia la seua llum per un to mes clar, els dies són mes llargs, el so de varietat d’ocells assalta el silenci de l’hivern i les temperatures es suavitzen. L’activitat envaeix la naturalesa, despertant a totes les criatures, des de les mes grans fins a les mes xicotetes ocupant boscos, muntanyes o prats d’un frenesí incomparable a res. Papallones i abelles s’afanyen per recórrer totes les flors recents. Llargues fileres de formigues corren eixerides eixint dels formiguers i tot en la naturalesa és un esclat de colors, olors, i vida! L’arribada de la primavera suscita una eufòria especial a tot el món. Com deia Mafalda, “la primavera és el mes publicitari que té la vida”.

Cap de les arts ha sigut aliena a aquest renàixer de la vida després de la quietud i el silenci de l’hivern i molts compositors li han dedicat pàgines a aquesta estació.

La mes coneguda i comercial segurament és La Primavera de Vivaldi. Qui no l’ha sentida alguna vegada en la seua vida? En realitat es tracta d’un concert per a violí en tres moviments que forma part d’una obra anomenada les Quatre Estacions. El primer moviment de La Primavera, tal vegada el mes conegut, ha sigut utilitzat en nombroses pel·lícules i anuncis de televisió i programat en incomptables ocasions. No tan coneguda, però molt famosa també és l’obra de Beethoven per a violí amb acompanyament de piano, dedicada a aquesta estació. La seua Sonata número 5 Op 24, té aqueix to pastoral i bucòlic que després s’escoltarà en La Simfonia Pastoral i probablement van ser els sentiments d’alegria i melancolia que evoca, així com el suggeriment de la naturalesa i l’aire primaveral el que van portar als romàntics a titular-la així.

La quantitat d’obres inspirades en la primavera o dedicades a ella són nombroses; des de valsos, com Veus de Primavera, de Strauss, a cançons com Somni de Primavera de Schubert, o peces simplement titulades Primavera, com és el cas de les cançons de Grieg, Chopin, Schumann o Brahms, sense deixar de costat importants ballets, com el de Copland, Primavera als Apalatxes, o La Consagració de la Primavera de Stravinski, obra que va originar un gran escàndol el dia de la seua estrena deguda a la gosadia compositiva que va suposar, ja que introduïa nombroses novetats a tots els nivells: instrumentals, rítmics, o harmònics. En aquesta obra, la concepció de la primavera és molt menys amable i idealitzada que en altres peces. Es tracta d’alguna cosa mes primitiva i ruda, fins i tot en alguns moments agressiva, i no és per a menys, atès que en un passatge de la peça representa un sacrifici humà per a consagrar la vinguda de la primavera. Amb tot això, suposa una fita en la història de la composició musical.

Molt mes afable és la peça Printemps de Debussy. Es tracta d’una obra poc coneguda, comparada amb altres obres seues com La Mer, La Suite Ibéria o El Preludi a la Migdiada d’un Faune, on Debussy exhibeix plenament la seua tècnica compositiva. En plena època d’estudiant, Debussy es va presentar al Premi de Roma, la qual cosa suposava passar un any en la Villa Medicis a Roma, impregnant-se de l’origen de la cultura europea, però també amb l’obligació d’entregar una obra composta en aquest període en finalitzar l’estada. És per aquest motiu que Debussy va compondre Printemps, i per això se la considera una obra d’època d’estudiant. Quan el tribunal d’acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts Francesa va rebre l’obra, no va poder evitar la seua sorpresa, declarant de Debussy: “té una tendència pronunciada, fins i tot massa pronunciada, a la cerca de d’allò estrany. Es reconeix en el seu cas un sentiment de color musical, l’exageració del qual li fa oblidar amb massa facilitat la importància de la precisió del disseny i la forma. És molt desitjable que es protegisca contra aquest vague ‘impressionisme’ que és un dels enemics més perillosos de la veritat en les obres d’art”.

Com a anècdota i prova de la personalitat tan peculiar i marcada de Debussy, assenyalar que no va poder “resistir” tot l’any a Villa Medicis, i va decidir tornar a Paris, renunciant al privilegi de l’estada a Roma atorgada per aquest cobejat Premi. D’altra banda, decisió comprensible si es té en compte que Paris, en aquell moment, era l’epicentre de la dinàmica cultural d’Europa, capital protagonista de les estrenes musicals, de les exposicions mes trencadores i transgressores com la de 1874 dels Impressionistes. “Casualment”, en Printemps, es pot observar ja l’estil que caracteritzarà a Debussy i que se li ha portat a enquadrar dins del moviment impressionista, actualment matisat i discutit, motiu que per a l’Acadèmia Francesa, entitat que atorgava el Premi de Roma, era un perill per a un jove compositor i del qual havia d’apartar-se.

És evident que, afortunadament per a la resta de mortals, Debussy, enfant terrible, va fer cas omís a la recomanació de l’Acadèmia, i no sols això, si no que va anar investigant cada vegada més en aqueix llenguatge de color instrumental i harmònic, obtenint el resultat eteri, inconcret i lleuger que proporciona el seu llenguatge. Inspirat en el quadre La Primavera de Boticelli, allò que expressa per damunt de tot, Printemps, tal com va dir el compositor “és l’alegria de nàixer en una nova vida”.

Claude Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 1862 – Paris, 1918)