Música para Halloween. Camille Saint Saëns
(Versión castellano)
Se encuentra muy extendida la idea de que Halloween es un reciente invento norteamericano que está de moda; pero lo cierto es que los norteamericanos transformaron una tradición celta en una celebración altamente comercial donde únicamente quedan las calabazas y las golosinas. La Fiesta de Difuntos está presente en la cultura europea desde hace muchos años. ¡Siglos!
Desde la antigüedad, en los pueblos irlandeses había la creencia que la noche del treinta y uno de octubre la puerta entre los vivos y los muertos se quedaba abierta, y los niños iban de casa en casa recogiendo dulces y golosinas para ofrecer ofrendas a los difuntos. También llevaban una antorcha encendida en llamas para guiar con la luz a los familiares difuntos y asustar los malos espíritus. De Europa pasó a México, donde se celebra el Día de los Muertos, principal argumento de la película infantil de animación Coco, y de ahí, parece ser que también pasó a los Estados Unidos, donde ya sabemos cuál es el resultado.
¡Lo que está claro es que a los niños les encanta! Hay disfraces, hay sustos, hay risas, hay dulces… ¿qué más puede faltar en esta celebración?
Pues… ¡La música! ¡Claro que sí! A los compositores también les gustaba Halloween y hay muchas músicas donde aparecen brujas, demonios, muertes, espíritus…
Mussorgski escribió una obra que da mucho miedo llamada Una noche en la Montaña Pelada. Cuando escuchamos esta música podemos escuchar el viento ulular y al demonio llevarse las almas. Liszt escribió para piano el Mephisto Waltz; describe al diablo como un personaje embaucador y seductor, que al final se lleva el alma de quien cae en sus redes. También hay músicas sobre brujas, como la de una bruja rusa llamada Baba Yaga, que no tiene traza de ser nada simpática ni amable. Otros celebran su propio Akelarre, como el de La Sinfonía Fantástica de Berlioz.

Pero quizás la música más divertida para Halloween es La Danza Macabra de Saint Saens.
Parece ser que leyó un poema que decía así:
Zig y Zig y Zag, la cadencia de la muerte
golpea una tumba con sus talones,
la Muerte, a media noche, toca una danza
Zig y zig y zag al violín…
se sienten crujir los huesos de los bailarines…
Pero ¡chiss! De repente abandonan el corro,
Se empujan, huyen, ha cantado el gallo»
Después de leerlo, Saint Saens, que tenía un gran sentido del humor para la música, decidió hacer una danza para orquesta que contara la historia de la noche de los muertos. Para llevarlo a cabo dio a cada personaje una melodía y unos instrumentos: el arpa, junto con la cuerda después, abrirá la pieza tocando las doce campanadas de medianoche al reloj; la Muerte llamará a los esqueletos ala fiesta tocando en el violín un gran “solo” de forma magistral; los esqueletos, saldrán de sus tumbas al llamamiento del violín e irán sumandose a la danza, cada vez representados por un grupo de la orquesta. Lo pasan muy bien bailando! Cada vez bailan más deprisa y más emocionados, tanto que se escuchan como los huesos de unos chocan con los de los otros, tal y como nos lo hace sentir el xilófono. El entusiasmo va in crescendo y les falta el aliento de tanto frenesí, dando vueltas y más vueltas en círculo, pero,… ¡de repente! empieza a amanecer y todos huyen estrepitosamente: se empujan, caen, tropiezan los unos con los otros… hasta que cada cual vuelve a su tumba y llega la calma total con el canto del gallo representado por el oboe. La muerte se despide tocando una última vez su tema, un tanto lastimoso y melancólico.
La fiesta ha acabado. La muerte tendrá que esperar un año mas para volver a hacer salir de sus tumbas a esqueletos y calaveras y bailar sin descanso hasta que canto el gallo.
A partir de esta Danza Macabra, el reconocimiento de Saint-Saens como gran compositor aumentó tanto que se convirtió en el compositor francés mas conocido de su época, a pesar de que como antes ya había pasado con muchas obras musicales de otros compositores, su estreno fue un sonoro fracaso.

Camille Saint Saens, nació en el año 1835 y murió al 1921. Compuso su primera obra a los cuatro años, lo que suponía ser nombrado prodigio. Pianista virtuoso, compuso obras de diferentes géneros. A pesar de haber tenido una vida con varios acontecimientos dolorosos como la muerte de sus hijos, nunca perdió el sentido del humor, llegando a reírse de sí mismo tal y como podemos escuchar en el Carnaval de los Animales, pero esa ya es otra historia.
Camille Saint Saéns. Paris 1835 – Argel 1921
(Versión valenciano)
Hi ha la idea estesa que Halloween és un invent nord-americà recent, que està de moda; però el que és cert és que els nord-americans transformaren una tradició celta en una celebració altament comercial on únicament queden les carabasses i les llepolies. La Festa de Difunts està present en la cultura europea des de fa molts anys. Segles!
Des de l’antiguitat, en els pobles irlandesos hi havia la creença que la nit del 31 d’octubre la porta entre els vius i els morts es quedava oberta, i els xiquets anaven de casa en casa arreplegant dolços i llepolies per a oferir ofrenes als difunts. També portaven una torxa encesa en flames per a guiar amb la llum els familiars difunts i espantar els mals esperits. D’Europa passà a Mèxic, on es celebra el Dia dels Morts, principal argument de la pel·lículainfantil d’animació Coco, i sembla que també passà alsEstats Units, on ja sabem quin és el resultat.
El que està clar és que als xiquets els encanta! Hi ha disfresses, hi ha ensurts, hi ha rialles, hi ha llepolies… ¿què més pot faltar en aquesta celebració?
Doncs… la música! Clar que sí! Als compositors també els agradava Halloween i hi ha moltes músiques on apareixen bruixes, dimonis, morts, esperits…
Mussorgsky va escriure una obra que fa molta por que es diu “Una nit en la Muntanya Pelada”. Quan sentim aquesta música podem escoltar el vent xisclar i el dimoni emportar-se les ànimes. Liszt escriví per a piano el Mephisto Waltz; descriu el dimoni com un personatgeembabucador i seductor, però que al final s’emporta l’ànima de qui cau a les seues xarxes. També hi ha músiques sobre bruixes, com la d’una bruixa russaanomenada Baba Yaga, que no té traça de ser gens simpàtica ni amable, o d’altres que celebren el seu propiAkelarre, com les de la Simfonia Fantàstica de Berlioz.
Però potser la música més divertida per a Halloween és la Dansa Macabra de Saint Saens.
Es veu que va llegir un poema que deia així:
“Zig i Zig i Zag, la cadència de la mort
colpeja una tomba amb els seus talons,
la Mort, a mitja nit, toca una dansa
Zig i zig i zag al violí…
es senten cruixir els ossos dels ballarins…
Pero ¡xiss! De sobte abandonen el rotgle
S’espenten, fugen, ha cantat el gall»
Després de llegir-lo, Saint Saens, que tenia un gran sentit de l’humor per a la música, va decidir fer una dansa per a orquestra que contara la història de la nit dels morts. Per a dur-ho a terme va donar a cada personatge una melodia i uns instruments: l’arpa, junt amb la corda després, obriràla peça tocant les dotze campanades de mitjanit alrellotge; la Mort cridarà els esquelets a la festa tocant el violí en un gran “solo” de forma magistral; els esquelets, eixiran de les seues tombes a la crida del violí i aniran sumant- se a la dansa, cada vegada representats per un grup de l’orquestra. Ho passen molt bé ballant! Cada vegada ballen més de pressa i més emocionats, tant que s’escolten com els ossos d’uns xoquen amb altres, així ens ho fa sentir el xilòfon. L’entusiasme va in crescendo i els falta quasi l’alè de tant frenesí, fent voltes i més voltes en cercle, però, de sobte, comença a clarejar i tots fugen estrepitosament: s’espenten, cauen, entropessen els uns amb els altres… fins que cadascú torna a la seua tomba iarriba la calma total amb el cant del gall representat pel oboè. La mort s’acomiada tocant una última vegada el seu tema, un tant llastimós i melancòlic.
La festa ha acabat. Haurà d’esperar un any mes per a tornar a fer eixir de les seues tombes a esquelets i calaveres i ballar sense descans fins que cante el gall.
A partir d’aquesta Dansa Macabra, el reconeiximent de Saint-Saens com a gran compositor va augmentar tant que es va convertir en el compositor francés de major reconeiximent de la seua época, a pesar de que com abans ja havia passat amb moltes obres musicals d’altres compositors, la seua estrena va ser un estrepitos fracas.
Camille Saint Saens, va nàixer a l’any 1835 i va morir al 1921. Va compondre la seua primera obra als quatre anys, lo que suposava ser nomenat prodigi. Pianista virtuos, va compondre obres de diferents gèneres. A pesar d’haver tingut una vida amb alguns aconteciments dolorosos com la mort dels seus fills, mai va perdre el sentit de l’humor, arrivant a riure’s de sí mateix tal i com podem escoltar al Carnaval dels Animals, pero açó es una altra història.
Camille Saint Saéns. Paris 1835 – Argel 1921
